M'he traslladat

ara al lloc

http://www.lasolucio.cat 

des de on aniré fent noves aportacions d'idees cercant algú que en vulgui enraonar.

Vist els resultats del 9N

i que no és encara el moment d'una Catalunya lliure, i que ens queden 10 o 15 dies, si més no, d'anar llegint i oint escrivents i parlants, remunerats, amb la lletania "jo no ho sé, però..." i especulant sobre el que ja diuen que no saben què faran altres, però que bé que n'han de parlar i escriure opinions, perquè per això els paguen.
Penso que jo, que no em paga ningú -tan sols visc del que cobro per jubilat- també diré la meva, però ho faré des del blog de 
Promotor Primer i encara Únic del projecte PTC - PARTIT TRANSVERSAL CATALÀ, http://rntorramilansroca.blogspot.com  
perquè era i encara és el projecte per ajudar a portar el Principat de Catalunya recuperar les llibertats perdudes sota la força dels castellans de Carlos V i d'un major nombre de españoles de la seva España UNA, GRANDE Y INDISOLUBLE, els que viuen allà i els que varen vindre o han nascut aquí, a Catalunya, però que es  creuen que és la seva España, perquè uns avantpassats seus la varen vèncer, amb ajuda dels francesos i per la traïció dels anglesos, holandesos i altres aliats europeus, el 1714 i pel Tractat d'Utrecht i altres.

Triar nacionalitat

El que vaig entrar ahir era el plantejament global del tema DRETS centrat en la Declaració dels Drets Humans (10/12/1948) i en aquells que segons el meu criteri, m'agradaria explicar amb més detall.

Avui ho faré més curt i centrant-me en l'Artícle 15.1 “Tota persona té dret a una nacionalitat. 2 Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.”.

Diccionari de la llengua catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans: “nacionalitat. f. 1 Caràcter nacional, solidaritat racial, política, institucional, que constitueix una nació. 2 Condició jurídica que s'atribueix als súbdits d'un estat.”

I penso: Si segons la Declaració tenim dret a canviar de nacionalitat, si molts catalans, o uns quants, volen tenir la nacionalitat CATALANA, es clar que volem ser súbdits d'un estat; CATALUNYA, és clar i no pas d'un altre, i la Constitución no m'ho pot privar, perquè en l'artículo 10.2. diu “[y] las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos...”. No he vist que ningú dels entesos que han liderat tota la moguda hagi mai emprat aquest argument.

P.S.: Demà marxo de llarg cap de setmana a plegar aulives, per fer-ne l'oli propi. Ja ens retrobarem sDv la setmana entrant i fins el 10N. Després, “ballarem al so que toquin”.

P.P.S.: S'ha parlat molt de Independència i poc de que el què volem és tornar a ser la nació lliure que érem, i ciutadans d'aquesta nació lliure, Catalunya, i no ho som perquè des del 1714 que fórem vençuts pels castellans hem estat ocupats per una nació dominant amb molts més ciutadans que no pas nosaltres, els catalans.

començo proposant prioritzar els drets

Tota sentim parlar dels Drets Humans, i entenem què vol dir, però crec que fa temps que els ciutadans no els han llegit ells mateixos. N'escoltem comentaris genèrics, o la referència a un en concret, però qui vulgui pensar-hi mirant el futur de la nostra Catalunya, crec que els ha de repassar.
Ho podeu llegir per Internet. Jo els he llegit a
http://cooperaciocatalana.gencat.cat/web/.content/continguts/01accd/04normativa/05legislacio_internacional/recursos_legislacio_internacional/declaracio_dh_cat.pdf

però us proposo una versió senzilla:




M'hi he posat a pensar pel meu compte, quins són els drets concrets que com individu voldria veure satisfets, no tan sols per mi, i els meus, però i també per qualsevol ser humà, i m'han sortit aquests (l'ordre és aleatori i es tracta, precisament, de graduar-los, donar prioritat, ordenar-los del 1r en endavant, els mes necessaris i relegar a darrers llocs els no tan peremptoris); també s'hi poden afegir altres no citats.

a. Una vida digna.

b. Un sostre (habitatge) adient i prou confortable segons circumstàncies.

c. Alimentació objectivament adient i suficient (no passar gana ni set).

d. Estudis i coneixements apropiats als seus nivells d'intel·ligència i/o d'aprofitament.

e. Que els estudis superiors (universitat i post graus) siguin finançats amb crèdits personals a retornar amb deduccions de les futures rendes del treball.

f. Rebre assistència sanitària i ajudes en les malalties, discapacitats, incapacitats o

dependències.

g. Viure en companyia (família, comunitat de semblants...).

h. Tenir feina o estar ocupat.

i. De reunió i de manifestar les seves opinions.

j. A la llibertat de creences, idees i expressió.

k. D'associar-se amb altres per perseguir objectius comuns o semblants.

l. A la seguretat ciutadana i la protecció de la seva persona i les seves propietats.

m. A la propietat intel·lectual, mobiliària i immobiliària.

n. De votar i ser votat en tota mena d'eleccions polítiques.

o. Promoure i dedicar-se a la industria, al comerç i a la prestació de serveis amb afany de lucre lícit.

p. A ser tractat amb justícia. A l'hora de rebre'n beneficis i a l'hora de ser-ne tributari.

Són drets de cada individu, no de comunitats ni col·lectius, però podran exercir-se en grups o associacions i seran garantits per tothom i concedits a qui ho necessiti o qui ho demani i seran el més iguals possible en circumstàncies similars. Els drets d'uns no podran envair els d'uns altres.

Cal, també explicar bé el significat de cada paraula, de cada concepte i per que s'empra aquesta i no altre (sols com exemple: "Dret a tenir feina, o estar ocupat" no pot obligar ningú a donar-me un lloc de treball a la seva empresa i a pagar-me un sou que jo cregui just. Si hom no troba un lloc de treball, i rep una prestació per aturat, te DRET -i obligació- a tenir una ocupació que el mantingui actiu. 

Podeu entrar comentaris aquí, o fer-los via e-mail a r@lasolucio.cat.

Un incís

abans de començar a proposar temes que voldria escatir per que siguin aplicats al governament de la nova Catalunya.

Crec que els polítics elegits per legislar i per governar, al nivell que sigui, han de dedicar els seus esforços a controlar el funcionament de la cosa pública, amb lleis i normes estrictes, i deixar la investigació policial i el jutjament de les faltes i els delictes en mans de la policia i els jutges.

Si hi ha falles en les conductes i els controls de la cosa pública, el que els ha d'amoïnar és què han legislat ells malament i han permès. I si han fet malament la seva feina, ho pagaran en perdre la confiança dels ciutadans, que no els han de tornar a votar, per incompetents, i qui hagi delinquit, ho ha de jutjar la justícia, amb independència i amb la col·laboració de la policia, també independent.

Cal, potser, crear una escola d'administració pública perquè al davant de les comissions de control no hi hagi polítics, que hi hagi bons funcionaris que sàpiguen fer bé la seva feina i amb independència de qui els mani, i no depenent de qui els ha nomenat. S'ha de prevenir el delicte, i això ho ha de fer el poder legislatiu elegit, i un cop comès un delicte, el delinqüent a mans de la policia i la justícia.

Sembla que estan perdent el temps “jugant a lladres i policies”. No han estat votats per això, que no badin més i facin la seva feina.

Començo una altra singladura

perquè segueixo sense veure ofertes vàlides per la Catalunya que vull. 
Cap polític ni opinant s'aparta de les velles doctrines i, ara cal imaginació. Uns segueixen sent els "faixistes" de La Trinca, els altres, els adoctrinats de l'altra banda i uns pocs que es queden al mig. 
Poca creativitat, i com que sovint m'he dedicat a la importació, cerco fora la que no trobo aquí, i sí a USA, amb el Rick Raddatz o el Mike Lee i altres (dels que sovint ja he parlat i publicat en altres llocs de les xarxes.
Per aquesta singladura, que per mi és el darrer intent, m'agradaria comptar amb algú que m'ajudi a fer-ho millor, perquè segueixo sent un vell aprenent d'aquests nous mitjans de comunicació constantment evolucionant. Em quedo massa curt emprant sols el poc que en sé.