Triar nacionalitat

El que vaig entrar ahir era el plantejament global del tema DRETS centrat en la Declaració dels Drets Humans (10/12/1948) i en aquells que segons el meu criteri, m'agradaria explicar amb més detall.

Avui ho faré més curt i centrant-me en l'Artícle 15.1 “Tota persona té dret a una nacionalitat. 2 Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.”.

Diccionari de la llengua catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans: “nacionalitat. f. 1 Caràcter nacional, solidaritat racial, política, institucional, que constitueix una nació. 2 Condició jurídica que s'atribueix als súbdits d'un estat.”

I penso: Si segons la Declaració tenim dret a canviar de nacionalitat, si molts catalans, o uns quants, volen tenir la nacionalitat CATALANA, es clar que volem ser súbdits d'un estat; CATALUNYA, és clar i no pas d'un altre, i la Constitución no m'ho pot privar, perquè en l'artículo 10.2. diu “[y] las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos...”. No he vist que ningú dels entesos que han liderat tota la moguda hagi mai emprat aquest argument.

P.S.: Demà marxo de llarg cap de setmana a plegar aulives, per fer-ne l'oli propi. Ja ens retrobarem sDv la setmana entrant i fins el 10N. Després, “ballarem al so que toquin”.

P.P.S.: S'ha parlat molt de Independència i poc de que el què volem és tornar a ser la nació lliure que érem, i ciutadans d'aquesta nació lliure, Catalunya, i no ho som perquè des del 1714 que fórem vençuts pels castellans hem estat ocupats per una nació dominant amb molts més ciutadans que no pas nosaltres, els catalans.